obligada
Occitan
Etimologia
- De obligar.
Prononciacion
- lengadocian, gascon /uβliˈɣaðo̞/
- provençau /obliˈgadə/
Sillabas
o|bli|ga|da
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
obligada | obligadas |
[uβliˈɣaðo̞] | [uβliˈɣaðo̞s] |
obligada femenin, (masculin: obligat)
- Se ditz de la persona qu'òm recebèt un servici, e per qui òm es reconeissent.
- (per extension) La a qui òm a donat un avantatge, una favor, per a qui òm es deveire.
- Debitritz, la que pòrta sa caucion.
Forma d'adjectiu
obligada
- femenin singular de obligat.
Forma de vèrb
obligada
- participi passat al femenin singular de obligar.
Catalan
Prononciacion
- Oriental: central /uβɫiˈɣaðə/ , balear /ob.bɫiˈɣaðə/ , /ubbɫiˈɣaðə/
- Occidental: /oβɫiˈɣaða/
Sillabas
o|bli|ga|da
Forma d'adjectiu
obligada
- femenin singular de obligat.
Forma de vèrb
obligada
- participi passat al femenin singular de obligar.
Espanhòl
Prononciacion
- /oβliˈɣaða/
Sillabas
o|bli|ga|da
Forma d'adjectiu
obligada
- femenin singular de obligado.
Forma de vèrb
obligada
- participi passat al femenin singular de obligar.