Occitan

Etimologia

Del latin pessimus « superlatiu de malus, « marrit » ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /pesiˈmisto̞/
escotar « pessimista »
geografia /pesiˈmistə/

 Adjectiu

pessimista masculin o femenin, (plurals: pessimistas)

  1. (filosofia) Qu'a un rapòrt amb lo pessimisme.
  2. Qu'es dispausat de biais naturel per veire que tot es marrit, que tot va mal, per èsser malcontent de tot.

Antonims

Traduccions

 Nom comun

pessimista masculin o femenin

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
pessimista pessimistas
[pesiˈmisto̞] [pesiˈmisto̞s]
  1. (filosofia) Filosòf que professa lo pessimisme.
  2. (sens corrent) La persona que vei las causas del mal biais.

Antonims

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin pessimus « superlatiu de malus, « marrit » ».

Prononciacion

Masculin
oriental /pəsiˈmistə/, occidental /pesiˈmiste/
Femenin
oriental /pəsiˈmistə/, occidental /pesiˈmista/

 Adjectiu

pessimista masculin o femenin, (plurals: pessimistes)

  1. pessimista (oc)

 Nom comun

pessimista masculin o femenin

Declinason
Singular Plural
pessimista pessimistes
  1. pessimista (oc)

Italian

Etimologia

Del latin pessimus « superlatiu de malus, « marrit » ».

Prononciacion

Portugal /pɛsiˈmiʃtɐ/
Brasil /pesĩˈmiʃtɐ/, /pesiˈmistə/

 Adjectiu

pessimista masculin o femenin

Declinason
Singular Plural
Masculin pessimista pessimiste
[pessiˈmista] [pessiˈmiste]
Femenin pessimista pessimisti
[pessiˈmista] [pessiˈmisti]
  1. pessimista (oc)

 Nom comun

pessimista masculin o femenin

  1. pessimista (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin pessimus « superlatiu de malus, « marrit » ».

Prononciacion

Portugal /pɛsiˈmiʃtɐ/
Brasil /pesĩˈmiʃtɐ/, /pesiˈmistə/

 Adjectiu

pessimista masculin o femenin, (plurals: pessimistas)

  1. pessimista (oc)

 Nom comun

pessimista masculin o femenin

Declinason
Singular Plural
pessimista pessimistas
  1. pessimista (oc)