pincèu
Occitan
Etimologia
Del latin penĭcĭllus, que ven de pēnis.
Prononciacion
[pinˈsɛw]
França (Bearn) - Gascon : escotar « pincèu »
Sillabas
pin | cèu
Nom comun
pincèu masculin
- Aisina que se servisson los pintors per enduire e espandir las colors, e que consistís en un assemblatge de pels d'unes animals, estacats fortament a l’extremitat d’un margue.
- Fam Òme qu'a pas conegut de femna.
Variantas dialectalas
- pincèl [1]