poncha

Occitan

Etimologia

Del latin tardiu puncta.

Prononciacion

/ˈpunt͡ʃo̞/, /ˈpunt͡ʃo̞/ (lengadocian)

Lengadocian : escotar « poncha »

/ˈpũⁿt͡so̞/, /ˈpũⁿt͡so̞/ (naut lemosin)

/ˈpũⁿt͡ʃə/, /ˈpũⁿt͡ʃə/ (provençau)

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
poncha	ponchas
[ˈpunt͡ʃo]	[ˈpunt͡ʃos]

la poncha d'un edifici

poncha femenin

1. Extremitat aguda o fissanta de quicòm.
2. Tèrme de las causas que van e diminuissent.
   1. (Per ellipsi) (geografia) Faissa que s’avança dins la mar.

      

      La poncha del Toulinguet en Bretanha.

3. (Tecnica) Mena d'aplech constuit d'una barra prima de fèrre.
4. (Tecnica) Clavèl de fèrre.

   

   Una poncha o clavèl

5. (Vetiment femenin) Pèça de teisut de forma triangulara qu'òm pòrta sus la espatlas e per l'esquina per se téner caud.

   

   Femna de Pau que pòrta una cofa e una poncha, al segle XIX

6. (Cosina) Une pichona quantitat de polvera condimentària (sal, espècia, ...).

Variantas dialectalas

• punta (lengadocian, gascon)

Locucions

• a la poncha
• sus la poncha dels artelhs
• en poncha

Sinonims

tecnica

• clavèl
• pua

geografia

• cap

Vetiment femenin

• chal
• mocador de còl
• plecha
• carrat
• cobriespatlas
• cobricap

Derivats

ponchada ponchaire ponchal ponchar poncharilha

ponchason ponchejar ponchejadís poncheta ponchetat

Parents

• ponch

Traduccions

extremitat aguda alemand : Spitze (de) femenin anglés : tip (en) catalan : punta (ca) femenin, punxa (ca) femenin còrs : punta (co) femenin espanhòl : punta (es) femenin francés : pointe (fr) femenin francoprovençau/arpitan : pouenta (frp) femenin italian : punta (it) femenin portugués : punta (pt) femenin sicilian : punta (scn) femenin clavèl alemand: Nagel (de) masculin anglés: nail (en) catalan: clau (ca) masculin (1), clavell (ca) masculin, clavellina (ca) femenin (2) chèc: hřebík (cs) espanhòl: clavo (es) masculin esperanto: najlo (eo) francés: clou (fr) masculin (1), œillet (fr) masculin (2) italian: chiodo (it) masculin lituanian: vinis (lt) ongrés: szög (hu) polonés: gwóźdź (pl) ucraïnian: цвях (uk) vestiment femenin alemand: Schal (de) anglés: shawl (en) basc: catalan: xal (ca), espatller (ca), mantó (ca) espanhòl: chal (es), echarpe (es) francés: châles (fr) italian: scialle (it) portugués: xale (pt), manta (pt)

Forma de vèrb

poncha

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ponchar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de ponchar

Espanhòl

Etimologia

De

Prononciacion

/ˈpont͡ʃa/, /ˈpont͡ʃa/ (provençau)

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
poncha	ponchas
[ˈpont͡ʃa]	[ˈpont͡ʃas]

poncha femenin

1. Mena de vestiment, carrat o rectagle de manta de lana o teissut, traucat al centre per i passar lo cap, e cobrissent de las espaltas e passant la cencha.

Sinonims

• poncho

Forma d'adjectiu

poncha

1. femenin singular de poncho

Forma de vèrb

poncha

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de ponchar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de ponchar