Occitan

Del latin medieval punctuare (« marcar amb de punts »), de punctus

lengadocian /puntˈtɥa/

ponc|tuar

Vèrb

ponctuar

Metre de punts, de virgulas e d’autres signes de pontuacion dins un discors escrit, per distinguir las frasas e los diferents membres que'n son compausadas.
(literari) Marcar quicòm, l'acompanhar per una manifestacion sonora que l'accentua o lo caracteriza.
(musica) Marcar los repausses, devisar las frasas, dins la composicion musicala.
(figurat) Entrecopar per d'aplaudiments o d'aclamacions.