procès verbal
Occitan
Etimologia
Prononciacion
/pɾuˌses beɾˈβal/
Sillabas
pro|cès| ver|bal
Locucion nominala
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
procès verbal | procèsses verbals |
[pɾuˌses beɾˈβal] | [pɾuˌseses beɾˈβals] |
procès verbal (lengadocian), masculin
- (justícia) Acte per que un gendarma, un policièr, un garda comunal, etc., constata una contravencion, un delicte.
- Compterendut d’un fach establit per una persona qualificada, al subjècte de la relacion entre doas personas o d'una sesilha de trabalh, d’una assemblada.
Variantas dialectalas
- procès verbau (provençau, gascon)
Sinonims
- contravencion (1)
- margue (1)
- verbal (1, 2)
- rapòrt (2)
Traduccions
Acte de constatacion d’une contravencion, d’un delicte | |
---|---|
|
compterendut establit per una persona qualificada | |
---|---|
|