reglatge
Occitan
Etimologia
- De reglar.
Prononciacion
/reˈɣlad͡ʒe/ ; provençau /ʀeˈglad͡ʒe/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
reglatge | reglatges |
[reˈɣlad͡ʒe] | [reˈɣlad͡ʒes] |
reglatge masculin
- Accion de reglar o, resultat d'aquela accion.
- per la precision d'un mecanisme, d’un relòtge…
- per un tir d'artilhariá.
- pel motor d’una automobila.