Occitan

Etimologia

Del latin reprobare

Prononciacion

lengadocian, gascon /repɾuˈβa/; provençau /ʀepʀuˈva/

França (Bearn) : escotar « reprovar »

 Vèrb

reprovar

  1. Fòragetar una causa, la condemnar.
  2. (teologia) Condemnacions que Dieu prononcia contra aquela que lo rebuta.
  3. Blaimar, desaprovar sevèrament.

Derivats

Parents

Sinonims

Antonims

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin reprobare

Prononciacion

Oriental: central /rəpɾuˈβa/, balear /rəpɾoˈva/, /rə.pɾuˈva/
Occidental: nord-occidental /repɾoˈβa/, valencian /repɾoˈvaɾ/, /repɾuˈβaɾ/

 Vèrb

reprovar

  1. reprovar (pt)

Catalan

Etimologia

Del latin reprobare

Prononciacion

Oriental: central /rəpɾuˈβa/, balear /rəpɾoˈva/, /rə.pɾuˈva/
Occidental: nord-occidental /repɾoˈβa/, valencian /repɾoˈvaɾ/, /repɾuˈβaɾ/

 Vèrb

reprovar

  1. reprovar (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin reprobare

Prononciacion

Portugal /ʀɨpɾuˈvaɾ/; Brasil /ɦepɾoˈvaɾ/, /xepɾoˈva/

 Vèrb

reprovar

  1. reprovar (oc)