seductora
Occitan
Etimologia
- Del latin seductor.
Prononciacion
lengadocian /seˈðyttuɾo̞/ , gascon /seˈðyktuɾo̞/ , provençau /seˈdyktuʀo̞/ França (Bearn) : escotar « seductora »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
seductora | seductoras |
seductora femenin (equivalent masculin seductor)
- La persona que sedutz, que fa caire en pèca o en error.
- La persona que corromp l’innocéncia, la vertut.
Variantas dialectalas
Sinonims
Traduccions
|
Forma d'adjectiu
seductora
- Femenin singular de seductor.
Catalan
Etimologia
- Del latin seductor.
Prononciacion
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
seductora | seductores |
seductora femenin (equivalent masculin seductor)
Forma d'adjectiu
seductora
- Femenin singular de seductor.
Espanhòl
Etimologia
- Del latin seductor.
Prononciacion
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
seductora | seductoras |
seductora femenin (equivalent masculin seductor)
Forma d'adjectiu
seductora
- Femenin singular de seductor.