siure
Occitan
Etimologia
Del latin sūber, -ĕris.
Prononciacion
/ˈsiwɾe/
França (Bearn) - Lengadocian : escotar « siure »
Sillabas
siw | re (2)
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
siure | siures |
[ˈsiwɾe] | [ˈsiwɾe] |
siure masculin
- Escòrça del siurièr, utilizada per far de taps o per isolar.
- Part exteriora de la rusca d'unes arbres, constituïda d'un teissut leugièr, porós e impermeable.
Sinonims
Derivats
Variantas dialectalas
- leuge (lemosin)