subordinacion

Occitan

Etimologia

Del bas latin subordinatio « subordonar ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /syβuɾðinaˈsju/, /syβuɾðinaˈsju/

provençau /sybuʀdinaˈjũⁿ/, /sybuʀdinaˈjũⁿ/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
subordinacion	subordinacions
[syβuɾðinaˈsju]	[syβuɾðinaˈsjus]

subordinacion femenin

1. Òrdre ierarquic establit entre de personas e que fa que las unas dependon de las autras dins una relacion de poder unidireccionala.
2. (en particular) Dependéncia d’una persona al vejaire d'una autra.
3. Dependéncia d'unas causa en consideracion d’autras.
4. (gramatica) Accion d’unir una proposicion segondària a una proposicion màger.

Parents

• subordinar
• subordinat

Traduccions

alemand: Unterordnung (de), Dienstgehorsam (de) (militara) anglés: subordination (en) basc: catalan: subordinació (ca)

espanhòl: subordinación (es) francés: subordination (fr) italian: subordinazione (it) portugués: subordinação (pt)