supersticiós
Occitan
Etimologia
- Del latin superstitiosus
Prononciacion
/sypeɾsti'sjus/ , provençau /sypeʀsti'sjus/
- França (Bearn) : escotar « supersticiós »
Sillabas
su|per|sti|ciós
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Dialècte : lengadocian | ||
Singular | Plural | |
Masculin | supersticiós | supersticioses |
[sypeɾsti'sjus] | [sypeɾsti'sjuzes] | |
Femenin | supersticiosa | supersticiosas |
[sypeɾsti'sjuzo̞] | [sypeɾsti'sjuzo̞s] |
supersticiós
- Que viu dins la supersticion ; que crenta los efièches de las influéncias subrenaturalas.
- Ont i a de supersticion.
- Que fa mòstra d’un ligam espelucaire per quicòm.
Derivats
Traduccions
Catalan
Etimologia
- Del latin superstitiosus
Prononciacion
Sillabas
su|per|sti|ciós
Adjectiu
Declinason | ||
---|---|---|
Singular | Plural | |
Masculin | supersticiós | supersticiosos |
Femenin | supersticiosa | supersticioses |
supersticiós