Veire tanben : tor, Tor, tőr, tör, tør

Occitan

Etimologia

(nom 1) Del latin torrēre « secar, dessecar ».
(nom 2) Del latin torus « motladure a la basa d'una colomana ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /'tɔɾ/
escotar « tòr »
provençau /'tɔʀ/

 Nom comun 1

tòr masculin o femenin

 
De Tòr sus d'aram.
  1. Solidificacion de l'aiga en glaça.

Derivats

Sinonims

Traduccions

 Nom comun 1

tòr masculin

 
un tòr
  1. (geometria) Surfàciq tampada en forma d’anèl.
  2. (arquitectura) Motladura redonda, fasent sovent partida de la basa de las colomnas.
  3. (tecnica) Anèl pichon en forma de tòr utilizat per constituir, utilizant las proprietats magneticas, una memòria d’ordinator.

Derivats

Traduccions