tòr
Veire tanben : tor, Tor, tőr, tör, tør |
Occitan
Etimologia
- (nom 1) Del latin torrēre « secar, dessecar ».
- (nom 2) Del latin torus « motladure a la basa d'una colomana ».
Prononciacion
- lengadocian, gascon /'tɔɾ/
- escotar « tòr »
- provençau /'tɔʀ/
Nom comun 1
tòr masculin o femenin
Derivats
Sinonims
Traduccions
Nom comun 1
tòr masculin
- (geometria) Surfàciq tampada en forma d’anèl.
- (arquitectura) Motladura redonda, fasent sovent partida de la basa de las colomnas.
- (tecnica) Anèl pichon en forma de tòr utilizat per constituir, utilizant las proprietats magneticas, una memòria d’ordinator.