tenon
Occitan
Etimologia
- De téner
Prononciacion
/teˈnu/
Sillabas
te|non
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
tenon | tenons |
[teˈnu] | [teˈnus] |
tenon masculin
- (artesanat) Tèrme salhent d'una pèça de fusta o de metal que s'encastra dins l'entalha d'una autra pèça nomenada mortaisa.
- (armament) Cavilheta de fèrre que servís a manténer lo canon d’una arma sus son fust.
Traduccions
Forma de vèrb
tenon
- Tresena persona del plural del present de l'indicatiu de téner
Anglés
Etimologia
- Del francés ancian tenon
Prononciacion
Sillabas
te|non
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
tenon | tenons |
tenon
Vèrb
tenon
- Ajustar amb un tenon
Francés
Etimologia
- De tenir
Prononciacion
/tənɔ̃/
Sillabas
te|non
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
tenon | tenons |
[tənɔ̃] |
tenon