tonalitat

Occitan

Etimologia

De ton (mot creat per Alexandre-Étienne Choron en 1810).

Prononciacion

lengadocian, gascon /tunaliˈtat/, /tunaliˈtat/

provençau /tunaliˈta/, /tunaliˈta/

Sillabas

to|na|li|tat

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
tonalitat	tonalitats
[tunaliˈtat]	[tunaliˈtats]

tonalitat femenin

1. Sistèla de colors e de tons.
2. (musica) Sistema musical definit segon l'òrdre dels intervals dins l'escala dels sons.
3. (fonologia) Nautor relativa d’una vocala.
4. (linguistica) Inflexion de la votz que fa passar un messatge non verbal d'intencion o d'estat de l'arma de la persona que parla.
   1. (per extension) Impression d'ensemble amodada per un raconte.
   2. (per extension) Impression d'ensemble amodada pels tons d'una pintura.
5. (telefonia) Senhal acostic que s'ausís pel telefòn a compausar un numèro en espèra de la comunicacion.

Derivats

• atonalitat

Locucions

• atonal / atonau
• ton
• tonal / tonau

Traduccions

alemand: Tonalität (de), Tönung (de) o Farbgebung (de) (pintura) anglés: tonality (en), key (en) (musica), shade (en) (art) basc: catalan: tonalitat (ca)

espanhòl: tonalidad (es) francés: tonalité (fr) italian: tonalità (it) portugués: tonalidade (pt)

Catalan

Etimologia

De to (mot creat per Alexandre-Étienne Choron en 1810).

Prononciacion

/tunəliˈtat/, /tunəliˈtat/

Sillabas

to|na|li|tat

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
tonalitat	tonalitats

tonalitat femenin

1. tonalitat ^(oc)