Occitan

Etimologia

(adj 1) Del latin venalis, de venum (« venda »).
(adj 2) Del vena.

Prononciacion

/beˈnal/

 Adjectiu 1

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
Masculin venal venals
[beˈnal] [beˈnals]
Femenin venala venalas
[beˈnalo̞] [beˈnalo̞s]

venal (lengadocian)

  1. Que se vend, que se pòt vendre.
    1. Se ditz de las cargas e dels emplecs que se crompan amb moneda.
  2. Qualifica aquel que vend sa consciéncia, que fa pas res que per un interès illicit, que per d’argent.
  3. Que se vend per un interés illicit, en parlant de las causas.

Variantas dialectalas

  • venau (gascon, provençau)

Derivats

Locucions

Traduccions

 Adjectiu 2

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
Masculin venal venals
[beˈnal] [beˈnals]
Femenin venala venalas
[beˈnalo̞] [beˈnalo̞s]

venal (lengadocian)

  1. (anatomia) Qu'es relatiu a las venas.
  2. En parlant de la fusta, del marbre, etc., significa que pòrta de venas, de vetas, de nervaduras sinuosas.

Variantas dialectalas

  • venau (gascon, provençau)

Parents

Traduccions

Anglés

Etimologia

(adj 1) Del latin venalis, de venum (« venda »).
(adj 2) Del vena.

Prononciacion

/ˈviːnəl/

 Adjectiu 1

venal

  1. venal (oc)

 Adjectiu 2

venal

  1. venal (oc), corruptible

Catalan

Etimologia

(adj 1) Del latin venalis, de venum (« venda »).
(adj 2) Del vena.

Prononciacion

Oriental: central /bəˈnaɫ/, balear /vəˈnaɫ/
Occidental: nord-occidental /beˈnaɫ/, valencian /veˈnaɫ/, /beˈnaɫ/

 Adjectiu 1 e 2

venal masculin o femenin, (plurals: venals)

  1. venal (oc)

Espanhòl

Etimologia

(adj 1) Del latin venalis, de venum (« venda »).
(adj 2) Del vena.

Prononciacion

/beˈnal/

 Adjectiu 1 e 2

venal masculin o femenin, (plurals: venales)

  1. venal (oc)

Portugués

Etimologia

(adj 1) Del latin venalis, de venum (« venda »).
(adj 2) Del vena.

Prononciacion

Poertugal /vɨˈnaɫ/
Brasil /vẽˈnaw/, /veˈnaw/,

 Adjectiu 1 e 2

venal masculin o femenin, (plurals: venais)

  1. venal (oc)