viatic
Occitan
Etimologia
- Del latin viaticum « provisions de viatge ».
Prononciacion
- lengadocian, gascon /bjaˈtik/
- provençau /vjaˈtik/
Sillabas
via|tic
Nom comun
viatic masculin
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
viatic | viatics |
[bjaˈtik] | [bjaˈtiks] |
- Provision d’argent o de viandas qu’òm dona a qualqu’un per un viatge.
- (drech roman) Pension o peculi concedit a un filh per sa familha.
- (drech, per extension) Subvencion bailada als militars o foncionaris quand viatjan per de motius oficials.
- (per extension) Mejan de subsisténcia.
- (figurat) Mots prononciats per èsser portats en viatge.
- (religion) Sagrament catolic de l’Eucaristia administrat als malauts en perilh de mòrt.