Occitan

Etimologia

Del latin organum « maquina ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈɔɾɣe/, provençau /ˈɔʀɣe/

França (Bearn) : escotar « òrgue »

Sillabas

òr|gue

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
òrgue òrgues
[ˈɔɾɣe] [ˈɔɾɣes]
 
Òrgue de la Catedrala de Santa Ceselha d'Albi (sens 1)
 
Òrgue basaltic (sens 2)
 
Òrgue de farmacian (sens 3).

òrgue masculin

  1. Instrument de musica de vent, amb clavièr e pedalièr, compausat de canons o tudèls de tot biais e de grandors diferentas, provesit en aire per la bofariá passant pel trau e que se fa sonar en apiejant sus las tòcas de la consòla.
  2. (analogia) (geologia) Colomnas prismaticas de basalt que la disposicion paréis als canons d’un òrgue.
  3. (analogia) Mòble presentant un assortiment de produchs.

Variantas dialectalas

Derivats

Traduccions