Veire tanben : musa

Occitan

Etimologia

Del latin Musa, venent del grèc ancian Μοῦσα, Moûsa, del latin mos, moris «mors», «çò que se cal far».

Prononciacion

/ˈmyzo̞/ França (Bearn) : escotar « musa »

Sillabas

Mu|sa

 Nom pròpri

Musa

Declinason
Singular Plural
Musa Musas
[ˈmyzo̞] [ˈmyzo̞s]
  1. (Mitologia) Caduna de las nòu nimfas que dins la mitologia grèga presidissián las arts e las sciéncias. Son filhas de Zèus e Mnemosine (la memòria): Caliòpe (de la poesia epica), Clio (de l'istòria), Erato (de la poesia amorosa), Euterpe (de la musica), Melpomene (de la tragèdia), Polimnia (dels imnes), Talia (de la comèdia), Terpsicore (de la dança) e Urania (de l'astronomia).

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin Musa, venent del grèc ancian Μοῦσα, Moûsa, del latin mos, moris «mors», «çò que se cal far».

 Nom pròpri

oriental /ˈmuzə/, occidental /ˈmuza/

Sillabas

Mu|sa

 Nom comun

Musa

Declinason
Singular Plural
Musa Muses
  1. Musa (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin Musa, venent del grèc ancian Μοῦσα, Moûsa, del latin mos, moris «mors», «çò que se cal far».

 Nom pròpri

/ˈmusa/

Sillabas

Mu|sa

 Nom comun

Musa

Declinason
Singular Plural
Musa Musas
  1. Musa (oc)

Italian

Etimologia

Del latin Musa, venent del grèc ancian Μοῦσα, Moûsa, del latin mos, moris «mors», «çò que se cal far».

 Nom pròpri

/ˈmuza/

Sillabas

Mu|sa

 Nom comun

Musa

Declinason
Singular Plural
Musa Muse
  1. Musa (oc)

Portugués

Etimologia

Del latin Musa, venent del grèc ancian Μοῦσα, Moûsa, del latin mos, moris «mors», «çò que se cal far».

Prononciacion

/ˈmuzɐ/

Sillabas

Mu|sa

 Nom pròpri

Musa

Declinason
Singular Plural
Musa Musas
  1. Musa (oc)