Occitan

Etimologia

(mitologia) Del latin Neptunus, nom del dieu Roman de la mar, correspondent a Poseïdon dels Grècs.

Prononciacion

lengadocian, gascon /nepˈtyn/
gascon /netˈtyn/
provençau /nepˈtỹⁿ/

Sillabas

Nep|tun

 Nom pròpri

Neptun

 
Lo dieu Neptun e Amfitrita (mosaïc d' Herculaneum)
 
La planeta Neptun (fotografia Voyager 2)
  1. (Mitologia romana) Dieu de la mer dins la mitologia romana.
  2. (Astronomia) Ochena e darrièra planeta màger del sistèma solar dins l’òrdre creissent de las distàncias cap al Solelh, de tipe gigante gasosa.

 Simbòl

Derivats

Traduccions


Vejatz tanben

Los corses del Sistèma solar
Las planetas màger (ordenadas de la mai pròcha a la mai alunhada del Solelh)
MercuriVènus • la TèrraMart o MarsJupitèrSaturn o SaturneUranusNeptun
Las planetas nanas
las planetas menoras
autres