acostumança
Occitan
Etimologia
De acostumar amb lo sufix «-ança».
Prononciacion
- lengadocian, gascon /akustuˈmanso̞/
- escotar « acostumança »
- provençau /akustuˈmãⁿsə/
Sillabas
a|cos|tu|man|ça
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian, gascon | |
Singular | Plural |
acostumança | acostumanças |
[akustuˈmanso̞] | [akustuˈmanso̞s] |
acostumança femenin
- Abitud qu’òm pren de far o d’endurar quicòm.
- (medecina) Fenomèn d’adaptacion d’un organisme al contacte d’un agent extèrne, menant atal a una atenuacion dels efièch d'aquel après la presa de quantitat sempre creissenta.
- (per extension) Consequéncia patologica de la presa regulara d'unas drògas, parièr coma la dependéncia.