Veire tanben : afin de, afin que

Occitan

Etimologia

Del latin affinis « vesin, parelh, parent »

Prononciacion

/aˈfin/

Sillabas

a|fin

 Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
Masculin afin afins
[aˈfin] [aˈfins]
Femenin afina afinas
[aˈfino̞] [aˈfino̞s]

afin

  1. Que presenta una afinitat.
  2. Se ditz dels camps, de las propietats, etc., contigús
    1. Aplicacion afina: aplicacion entre dos espacis afins verificant una quita proprietat.
    2. Espaci afin: ensemble ligat a un espaci vectorial surs un còrs comutatiu.
    3. Foncion afina: aplicacion afina de   dins  
    4. Gometria afina: geometria dels espacis afins.
    5. Proprietats afinas: proprietats invariantas dins una transformacion afina.
    6. Referéncia afina: referéncia dins un espaci afin.
    7. Transformacion afina: transformacion dins lo plan o dins l’espaci descrita per d'equacions algebricas linearas.

Derivats

Traduccions

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
afin afins
[aˈfin] [aˈfins]

afin masculin, (femenin: afina)

  1. Parent per afinitat, per aliança.

Sinonims

Traduccions