apoteòsi
Occitan
Etimologia
- Del latin apotheosis « deïficacion » del grèc ancian ἀποθέωσις de θεός (dieu).
Prononciacion
/aputeˈɔzi/
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| apoteòsi | apoteòsis |
| [aputeˈɔzi] | [aputeˈɔzis] |
apoteòsi femenin
- (Antiquitat) Accion de metre al reng dels dieus.
- L’apoteòsi d’Agust.
- (particular) Recepcion fabulosa dels ancians eròis cap als dieus.
- (exageracion) Onors extraordinaris donada a un òme mòrt o vivent, que l’opinion generala a l’entosiasme public auçan al dessús de l’umanitat.
- (per extension) Darrièra partida grandiosa d’una òbra, d’un espectacle, d’un film.