Occitan

Etimologia

Del latin apotheosis « deïficacion » del grèc ancian ἀποθέωσις de θεός (dieu).

Prononciacion

/aputeˈɔzi/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
apoteòsi apoteòsis
[aputeˈɔzi] [aputeˈɔzis]

apoteòsi femenin

  1. (Antiquitat) Accion de metre al reng dels dieus.
    • L’apoteòsi d’Agust.
  2. (particular) Recepcion fabulosa dels ancians eròis cap als dieus.
  3. (exageracion) Onors extraordinaris donada a un òme mòrt o vivent, que l’opinion generala a l’entosiasme public auçan al dessús de l’umanitat.
  4. (per extension) Darrièra partida grandiosa d’una òbra, d’un espectacle, d’un film.