aresta
Veire tanben : arrèsta, arèsta |
Occitan
Etimologia
Prononciacion
- lengadocian, gascon /aˈɾesto̞/
- provençau /aˈʀestə/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
aresta | arestas |
[aˈɾesto̞] | [aˈɾesto̞s] |
aresta femenin
- (ictiologia) Òs long, prim e punchut que se trapa dins la carn d'unes peissons:espinas.
- (botanica) Apendix rigid, prim en forma d'agulha present sus l’espiga del blat e d’altras graminèas: ficha.
- (per analogia) Pichon troç long e prim, destacat subretot de la fusta: estarengla, espina, ponchon, esquilha
- (Arquitectura) Salhent format per l'encontre e la joncion de doas susfàcias d’una pèira, d’una pèça de fusta autra matèria: caire
- (Arquitectura) Encontra de dos penjals d'un teulat: acrinal.
- (Geolgia, Geometria) Linha formada per la reünion de doas susfàcias clinadas l’una sus l’autra: , cresta.
- (Geografia) Linha còrba o trencada formada pels dos penjals d'una cadena de montanha: acrin, cresta.
Variantas dialectalas
Sinonims
aresta de peisson
Aresta del teulat
Traduccions
òs de peisson | |
---|---|
|
Apendix botanic | |
---|---|
|
trocet de fusta | |
---|---|
|
Linha de joncion de doas susfàcias | |
---|---|
|