Veire tanben : arrèsta, arèsta

Occitan

Etimologia

Del latin arista « espiga »

Prononciacion

lengadocian, gascon /aˈɾesto̞/
provençau /aˈʀestə/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
aresta arestas
[aˈɾesto̞] [aˈɾesto̞s]

aresta femenin

  1. (ictiologia) Òs long, prim e punchut que se trapa dins la carn d'unes peissons:espinas.
    1. (ictiologia, per extension) esquelet dels peissons.
  2. (botanica) Apendix rigid, prim en forma d'agulha present sus l’espiga del blat e d’altras graminèas: ficha.
  3. (per analogia) Pichon troç long e prim, destacat subretot de la fusta: estarengla, espina, ponchon, esquilha
  4. (Arquitectura) Salhent format per l'encontre e la joncion de doas susfàcias d’una pèira, d’una pèça de fusta autra matèria: caire
  5. (Arquitectura) Encontra de dos penjals d'un teulat: acrinal.
  6. (Geolgia, Geometria) Linha formada per la reünion de doas susfàcias clinadas l’una sus l’autra: , cresta.
  7. (Geografia) Linha còrba o trencada formada pels dos penjals d'una cadena de montanha: acrin, cresta.

Variantas dialectalas

Sinonims

aresta de peisson

Aresta del teulat

Traduccions

òs de peisson


Apendix botanic


trocet de fusta


Linha de joncion de doas susfàcias