Del latin vulgar *basto, varianta de bastum.
- /basˈtu/, /basˈtu/
- França (Bearn) : escotar « baston »
Nom comun
baston masculin
- Tròç de fusta pron long, que se pòt téner en man per s'apiejar o servir d'arma.
-
- anglés: Stab (en), Stecken (en), Stock (en)
-
- anglés: stick (en), rod (en), staff (en), stave (en), spar (en), baton (en), cane (en)
-
- anglés: makhila (eu), zotz (eu)
-
- catalan: barra (ca), pal (ca), vara (ca), bastó (ca)
|
-
- espanhòl: palo (es), vara (es), barra (es), bastón (es)
-
- francés: bâton (fr)
-
- italian: barra (it), bastone (it)
-
- portugués: estaca (pt), pau (pt), vara (pt), percha (pt), mastro (pt), poste (pt), haste (pt), cana (pt), bastão (pt), bengala (pt), bordão (pt), cacete (pt)
|