brave

Occitan

Etimologia

Del latin bravus.

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈbɾaβe/, /ˈbɾaβe/

escotar « brave »

provençau /ˈbʀave/, /ˈbʀave/

Sillabas

bra|ve

Adjectiu

Declinason
	Singular	Plural
Masculin	brave	braves
	[ˈbɾaβe]	[ˈbɾaβes]
Femenin	brava	bravas
	[ˈbɾaβo̞]	[ˈbɾaβo̞s]

brave

1. Coratjós ; valent
2. Serviciable ; onèste ; bon ; obligant.
3. Fòrt, grand, important.

Parents

• bravada
• bravaire
• bravar
• bravament
• bravenc
• bravesa
• bravet
• bravetat
• bravor

Traduccions

alemand: brav (de), tapfer (de), tüchtig (de), wacker (de), beherzt (de), artig (de) anglés: brave (en) basc: ausarta (eu) catalan: brau (ca), excellent (ca), magnífic (ca), superior (ca),força (ca)

espanhòl: bravo (es), leal (es), animoso (es), muy (es), mucho (es) francés: vaillant (fr), courageux (fr), , brave (fr) italian: bravo (it), molto (it) portugués: animoso (pt), bravo (pt), corajoso (pt), honesto (pt), leal (pt), valente (pt), valoroso (pt), muito (pt)

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
brave	braves
[ˈbɾaβe]	[ˈbɾaβes]

brave masculin, (femenin: brava)

1. Lo qu'es gentil, obligant, serviciable.
2. (pejoratiu) Lo qu'es gentil mas un pauc estupid.

Sinonims

• bravet

Traduccions

alemand: guter Mensch (de) anglés: mensch (en) basc: catalan: home de bé (ca)

espanhòl: buen hombre (es) francés: homme de bien (fr), bonhomme (fr) italian: brav'uomo (it) portugués: bom homem (pt)

Forma de vèrb

brava

1. primièra persona del singular del present de l'indicatiu de bravar.
2. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de bravar.
3. primièra persona del singular del present del subjonctiu de bravar.
4. tresena persona del singular del present del subjonctiu de bravar.
5. sefondz persona del singular de l'imperatiu negatiu de bravar.

Anglés

Etimologia

Del francés ancian brave pel latin bravus.

Prononciacion

/bɹeɪv/, /bɹeɪv/

Estats Units d'America (Tèxas) : escotar « brave »

Estats Units d'America (Connecticut) : escotar « brave »

Sillabas

bra|ve

Adjectiu

brave (Plural: braves)

1. Coratjós ; brave
2. Que fa un bon espectacle, una bèla mòstra

Francés

Etimologia

De l'occitan brave e de italian bravo.

Prononciacion

/bʁav/, /bʁav/

Sillabas

bra|ve

Adjectiu

brave masculin o femenin (Plural: braves)

1. Brave

Forma de vèrb

brava

1. primièra persona del singular del present de l'indicatiu de braver.
2. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de braver.
3. primièra persona del singular del present del subjonctiu de braver.
4. tresena persona del singular del present del subjonctiu de braver.
5. sefondz persona del singular de l'imperatiu de braver.

Italian

Prononciacion

[?]

Forma d'adjectiu

1. Femenin plural de Bravo