concors
Occitan
Etimologia
- Del latin concursus
Prononciacion
/kon'kuɾs/ França (Bearn) : escotar « concors »
Sillabas
con|cors
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| concors | concorses |
| [kon'kuɾs] | [kon'kuɾses] |
concors masculin
- Accion de tendre cap a un meteis objectiu, de cooperar.
- L’umiditat favoriza la vegetacion sonque amb lo concors de la calor.
- Reünion ; encontre ; rassemblament.
- Lo concors d’eveniments tan extraordinaris es de mal explicar.
- Afluéncia, fum de mond endacòm.
- (geometria) Situacion d’interseccion comuna de diferentas drechas.
- Espròvas plaçant en competicion de candidats (individús, grops, entrepresas, des cabinets d'arquitèctes per la realizar un edifici, per exemple), per un nombre de plaças fixat d'avança, per obténer un prèmi o per establir una classificacion onorifica.
- (educacion) Espròva escolara per èsser recebut estudiant dins una escòla.
- Participacion o contribucion a una accion o a un projècte.