Occitan

Etimologia

Del latin concursus

Prononciacion

/kon'kuɾs/ França (Bearn) : escotar « concors »

Sillabas

con|cors

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
concors concorses
[kon'kuɾs] [kon'kuɾses]

concors masculin

  1. Accion de tendre cap a un meteis objectiu, de cooperar.
    • L’umiditat favoriza la vegetacion sonque amb lo concors de la calor.
  2. Reünion ; encontre ; rassemblament.
    • Lo concors d’eveniments tan extraordinaris es de mal explicar.
  3. Afluéncia, fum de mond endacòm.
  4. (geometria) Situacion d’interseccion comuna de diferentas drechas.
  5. Espròvas plaçant en competicion de candidats (individús, grops, entrepresas, des cabinets d'arquitèctes per la realizar un edifici, per exemple), per un nombre de plaças fixat d'avança, per obténer un prèmi o per establir una classificacion onorifica.
  6. (educacion) Espròva escolara per èsser recebut estudiant dins una escòla.
  7. Participacion o contribucion a una accion o a un projècte.

Parents

Traduccions