Occitan

Etimologia

(adjectiu) Del latin tener.
(verbe) Del latin tendere.

Prononciacion

lengadocian, gascon /tenˈðɾo̞/
provençau /tẽⁿˈdʀə/
escotar « tendre »

Sillabas

ten|dre

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin tendre tendres
[tenˈðɾe] [tenˈðɾes]
Femenin tendra tendras
[tenˈðɾo̞] [tenˈðɾo̞s]

tendre

  1. Que se pòt aisidament entamenar.
  2. (particular) Qualifica los aliments de bon copar, de bon mastegar.
  3. Qu'es sensible, delicat, qu'es aisidament convencut per las impressions exterioras.
  4. Delicat e flac, en parlant de la vista, dels uèlh.
  5. (figurat) Qu'a de tendresa, qu'es sensible a l’amistat, a la compassion, e mai particularament a l’amor.
  6. Qualifica las causas ong se marca de l’amistat, de la compassion, ont se manifèsta d’amor.

Sinonims

Antonims

Traduccions

 Vèrb

tendre

  1. Estirar un fial, una còrda, una susfàcia; tibar una còrda; estirar una pèl.
  2. Installar e armar de tenda.
  3. Installar una cortina.
  4. Portar cap a un objectiu.
  5. Evoluir cap un estat diferent.
  6. (matematicas) Aver per limita; aver un comportament asimptotic.
  7. (digurat) Ofrir ; metre a disposicion.

se tendre

  1. Venir en situacion de tension, Se tibar.

Antonims

Catalan

Etimologia

(adjectiu) Del latin tener.

Prononciacion

Oriental: /ˈtɛndɾə/, alguerès /ˈtɛndɾɛ/
Occidental: /ˈtɛndɾe/
Espanha (Barcelona) : escotar « tendre »

Sillabas

ten|dre

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin tendre tendres
Femenin tendra tendres

tendre

  1. tendre (ca)

Francés

Etimologia

(adjectiu) Del latin tener.
(verbe) Del latin tendere.

Prononciacion

França (Somain) : escotar « tendre »

Prononciacion

/tɑ̃dʁ/
França (Cornimont) : escotar « tendre »

Sillabas

ten|dre

 Adjectiu

tendre masculin o femenin, (plural: tendres)

  1. tendre (fr)

 Vèrb

tendre

  1. tendre (fr)