Occitan

Etimologia

Del bas latin incontra

Prononciacion

/eŋˈkontɾe/ França (Bearn) : escotar « encontre »

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
encontre encontres
[eŋˈkontɾe] [eŋˈkontɾes]

encontre (lengadocian), (gascon), masculin

  1. Escasenca que fa que s'encontra qualqu'un, quicòm.
  2. Fach de jónher una persona en anant intencionalament cap a ela.
  3. Entrada en contacte de dos còrses.
  4. Combat singular non premeditat.
  5. (per extension) Mena de competicion o de duèl.
  6. Fach de se reünir per discutir entre parelhs, o per descobrir una personnalitar pel biais d’una seriá de questions.

Variantas dialectalas

Sinonims

Parents

Traduccions

 Forma de vèrb

encontre

  1. Primièra persona del singular del present del subjonctiu de encontrar
  2. Tresena persona del singular del present del subjonctiu de encontrar

Catalan

Etimologia

Del bas latin incontra

Prononciacion

oriental /əŋˈkɔntɾə/, occidental /eŋˈkɔntɾe/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
encontre encontres

encontre masculin

  1. encontre (oc)

Francés

Etimologia

Del bas latin incontra

Prononciacion

/ɑ̃kɔ̃tʁ/

 Nom comun

encontre femenin singular

  1. Forma fijada per rencontre dins las expessions à l'encontre e varientas.