contacte
Occitan
Etimologia
- Del latin contactus, deribat de contingere
Prononciacion
- lengadocian /kunˈtatte/
- lengadocian, gascon /kunˈtakte/
França (Bearn) : escotar « contacte »
- provencau /kũⁿˈtakt/
Sillabas
con|tac|te
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Dialècte : lengadocian | |
| Singular | Plural |
| contacte | contactes |
| [kun'tatte] | [kun'tattes] |
contacte masculin
- Accion de tocar fisicament.
- I a de malautiás que se comunican pel contacte.
- Estat de dos o mai còrses que se tòcan.
- Aqueles dos còrses son en contacte.
- (analogia) Ligam ; relacion ; comunicacion.
- Aqueles dos còrses d’armada prenguèron lo contacte.
- (per extension) Persona amb qui sèm en comunicacion.
- (electricitat) Joncion de dos conductors daisant atal passar lo corrent.
Variantas dialectalas
- contact (provençau, lengadocian)
Sinonims
Parents
Traduccions
Forma de vèrb
contacte
- Tresena persona del singular de present de subjonctiu de contactar
Catalan
Etimologia
- Del latin contactus, deribat de contingere
Prononciacion
Espanha (Barcelona) : escotar « contacte »
Prononciacion
- Oriental: central [kunˈtaktə], balear [konˈtaktə], [kunˈtaktə]
- Occidental: [konˈtakte]
Sillabas
con|tac|te
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| contacte | contactes |
contacte masculin
Forma de vèrb
contacte
- Tresena persona del singular de present de subjonctiu de contactar
Espanhòl
Prononciacion
Sillabas
con|tac|te
Forma de vèrb
contacte
Francés
Prononciacion
França (Anecí) : escotar « contacte »
Prononciacion
/kɔ̃takt/
Sillabas
con|tac|te
Forma de vèrb
contacte
- Primièra persona del singular de l'indicatiu present de contacter.
- Tresena persona del singular de l'indicatiu present de contacter.
- Primièra persona del singular del subjonctiu present de contacter.
- Tresena persona del singular del subjonctiu present de contacter.
- Segonda persona del singular de l’imperatir de contacter.
Portugués
Prononciacion
Sillabas
con|tac|te
Forma de vèrb
contacte