constructivisme

Occitan

Etimologia

De constructiu.

Prononciacion

/konstɾyttiˈβisme/, /konstɾyttiˈβisme/, provençau /kõⁿstʀytiˈvisme/, /kõⁿstʀytiˈvisme/

Sillabas

cons|truc|ti|vis|me

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
constructivisme	constructivismes
[konstɾyttiˈβisme]	[konstɾyttiˈβismes]

constructivisme masculin

1. (art) Movement artistic basat sus una concepcion geometrica de l’espaci, aplicada a l'escultura, a l’arquitectura o a la concepcion d'objèctes.
2. (filosofia) Filosofia de las matematicas que considèra qu’es necessari d'encontrar (o « construire ») un objècte matematic per probar qu’exstís.
3. (politica) Corrent politic que proclama que las causidas publicas devon èsser guidadas par la volontat de construire un cèrt tipe de societat, e non pel ben èsser subte dels individus.
4. Corrent epistemologic que considèra que la coneissença de la realitat es lo rebat l'interaccion de la ment umana amb la realitat (las construccions de la ment resultant d'aquela interaccion) e non pas lo reflet exacte d'aquela realitat.

Derivats

• desconstructivisme

Parents

• construccion
• constructible
• constructiu
• constructivista
• constructor
• construire

Traduccions

alemand: Konstruktivismus (de) anglés: constructivism (en) basc: catalan: constructivisme (ca)

espanhòl: constructivismo (es) francés: constructivisme (fr) italian: costruttivismo (it) portugués: construtivismo (pt)

Catalan

Etimologia

De constructiu.

Prononciacion

[?]

Sillabas

cons|truc|ti|vis|me

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
constructivisme	constructivismes

constructivisme masculin

1. constructivisme ^(oc)

Francés

Etimologia

De constructiu.

Prononciacion

/kɔ̃stʁyktivism/, /kɔ̃stʁyktivism/

Sillabas

cons|truc|ti|vis|me

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
constructivisme	constructivismes
[kɔ̃stʁyktivism]

constructivisme masculin

1. constructivisme ^(oc)