Occitan

Etimologia

(verb. 1) Del latin castrāre, amb metatèsi ulteriora.
(verb. 2) De cresta.

Prononciacion

lengadocian, gascon /kɾes'ta/
provençau /kʀes'ta/
escotar « crestar »

Sillabas

cres | tar (2)

 Vèrb 1

crestar

  1. Levar una part dels organs genitals (testiculs o ovaris) per anequelir la possibilitat de procrear, e/o apasimar lo comportament.
    • aquel grand dieu Jupitèr que fa fumar las montanhas a grandis còps de fólzers se fèc crestaire per crestar son paire, li au copèc d'estrós en estrós, benlèu per mor que tròp bas li penjava, e getèc los dos senhals dins la mar, d'ont nasquèc la maire cantonièra d'aquel dieu coiremacat. (Pèire Godolin, dins lo Ramelet mondin)
  2. (figurat) Tirar la virilitat d'una persona e la far venir somesa.

Sinonims

Derivats


 Vèrb 2

crestar

  1. Desgarnir de sa cresta un gal.
  2. (per analogia) Entamenar per la partida mai enauçada.
    • Crestar una muralha amb lo canon.
  3. (Tecnica) Suprimir la partida superioda de l’amplitud d’un senhal (electric, numeric, sonor, etc.).

Sinonims

Derivats

Locucions derivadas