dialògue
Occitan
Etimologia
Prononciacion
/djaˈlɔɣe/ , provençau /djaˈlɔge/ França (Bearn) : escotar « dialògue »
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
dialògue | dialògues |
[djaˈlɔɣe] | [djaˈlɔɣes] |
dialògue masculin
- Convèrsa entre doas o mai personas.
- Faguèron un long dialògue al telefòn.
- (especialament) Dins lo camp politic o sindical. Discussion obèrta entre doas partidas, dos grops amb per objectiu d'establir las basas d'un acòrdi.
- Lo dialògue social.
- (analogia) Replicas escambiadas pels personatges d’una pèça de teatre, d’un film, d’una eglòga.
- Obratge que pren la forma d’un entreten, d’una conversacion entre doas o mai personas.
Variantas dialectalas
Antonims
Derivats
Traduccions
Forma de vèrb
dialògue