Occitan

Etimologia

Del grèc ancian διχοτομία, dikhotomia « division en dos » de δίχα, «en dos» e τομός «seccion, talh».

Prononciacion

lengadocian, gascon /dikutuˈmio̞/
procençau /dikutuˈmiə/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
dicotomia dicotomias
[dikutuˈmio̞] [dikutuˈmio̞s]

dicotomia femenin

  1. (astronomia) Estat de la luna quand la mitat solament de son disc se tresluca pel solelh.
  2. (botanica) Mòde de division per dos dels rams e dels pedonculs sus la tija.
  3. (matematicas) Metòde de division e subdivision binària.
  4. Escart, diferéncia entre doas realitats consideradas dins un rapòrt antagonic.

Derivats

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del grèc ancian διχοτομία, dikhotomia « division en dos » de δίχα, «en dos» e τομός «seccion, talh».

Prononciacion

oriental /dikutuˈmiə/
occidental /dikotoˈmia/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
dicotomia dicotomies

dicotomia femenin

  1. dicotomia (oc)

Italian

Etimologia

Del grèc ancian διχοτομία, dikhotomia « division en dos » de δίχα, «en dos» e τομός «seccion, talh».

Prononciacion

/dikoto'mia/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
dicotomia dicotomie

dicotomia femenin

  1. dicotomia (oc)

Portugués

Etimologia

Del grèc ancian διχοτομία, dikhotomia « division en dos »[[Categoria:Mots en Modèl:t eissits d’un mot en grèc ancian]] de δίχα, «en dos» e τομός «seccion, talh».

Prononciacion

Portugal /dikutuˈmiɐ/
Brasil /dʒikotõˈmiɐ/, /dʒikotoˈmijə/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
dicotomia dicotomias

dicotomia femenin

  1. dicotomia (oc)