mòde
Occitan
Etimologia
- Del latin modis.
Prononciacion
- lengadocian, gascon /ˈmɔðe/
- escotar « mòde »
- gascon /ˈmɔde/
Sillabas
mo|de
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
mòde | mòdes |
[ˈmɔðe] | [ˈmɔðes] |
mòde masculin
- (fililosofia) Biais d’èsser.
- Los mòdes de la pensada.
- Biais de far.
- Dos mòdes de discussion.
- (tecnica) Metòde o biais d’operar, per un agent o un grop.
- Mòde d’accion ; mòde d’intervencion.
- (tecnica) Metòde o biais de foncionar, per un aparelh o un sistèma.
- Un mòde d'emplec.
- Forma particulara jos que se presenta un fach, se complís una accion.
- (linguistica) Caractèr d’una forma verbala susceptibla d’exprimir l’actitud del subjècte al vejaire dels eveniments exprimits (en occitan i a los mòdes: indicatiu, subjonctiu, condicional, imperatiu, infinitiu, participi).
- Quin mòde se cal conjugar lo vèrbe ?
- (musica) Caduna de las disposicions particularas de la gama caracterizada per la disposicion dels tons e dels semitons.
- Mòde major e mòde minor.
- (fisica) Caduna de las solucions d’una equacion de propagacion, diferenciala o de derivadas parcialas.