Veire tanben : Ermafrodita

Occitan

Etimologia

Del latin hermaphroditus, antonomasia de Hermaphroditus, filh mitologic d’Ermès e d’Afrodita, en grèc ancian Ἑρμαφρόδιτος

Prononciacion

/eɾmafɾuˈðito̞/, provençau /eʀmafʀuˈditə/

Sillabas

er|ma|fro|di|ta

 Adjectiu

ermafrodita masculin o femenin, (plural: ermafroditas)

  1. (zoologia) Que possedís a l'encòp d'organs mascles e femes.
  2. (botanica) Qualifica una flor que possedís a l'encòp d'estaminas e un o mai pistils.

Derivats

Traduccions

 Nom comun

 
Ermafrodita (3).

ermafrodita masculin o femenin, (plural: ermafroditas)

  1. Èsser que reünís unes caractèrs dels dos sèxes.
  2. (biologia) Animal o planta que conten los organs reproductors dels dos sèxes.
  3. (Antiquitat) Representacion artistica mai sovent d'èssers jaguts ont se trapan reünidas e combinadas las formas de l’òme e de la femna.

Traduccions