Occitan

Etimologia

De l'italian scorta part. pass. femm. de scortare «guidar», «acompanhar»

Prononciacion

/esˈkɔɾto̞/ provençau /esˈkɔʀto̞/ França (Bearn) : escotar « escòrta »

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
escòrta escòrtas
[destructrises] [esˈkɔɾto̞]

escòrta femenin

  1. (militar) Tropa sovent armada que van a costat una persona, un carreg, dels bagatges per los aparar o los susvelhar pendent lo caminament.
  2. (militar, marina) Naviri de guèrra que costeja, per l'escortar, de naus de transpòrt, de merça, etc.
  3. Cortègi que se forma per onorar una persona.

Sinonims

cortègi

Traduccions

persona qu'acompanha per assegurar la seguretat


 Forma de vèrb

escòrta

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de escortar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de escortar