expedidor
Occitan
Etimologia
- D'expedir.
Prononciacion
- lengadocian /espeðiˈðu/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Dialècte : lengadocian | |
Singular | Plural |
expedidor | expeditdors |
[espeðiˈðu] | [espeðiˈðus] |
espedidor (lengadocian), masculin, (femenin: expedidoira)
- Persona que manda un objècte, un messatge, per la pòsta, per messatjariá, per camion, per camin de fèrre, per naviri, per avion o per autre mejan.
Variantas dialectalas
Sinonims
Antonims
Traduccions
|
Catalan
Etimologia
- D'expedir.
Prononciacion
- Oriental: /əkspəðiˈðo/
- Occidental: nord-occidental /ekspeðiˈðo/ , valencian /ekspeðiˈðoɾ/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
expedidor | expedidors |
espedidor masculin, (femenin: expedidora)
Espanhòl
Etimologia
- D'expedir.
Prononciacion
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
expedidor | expeditdores |
espedidor masculin, (femenin: expedidora)
Portugués
Etimologia
- D'expedir.
Prononciacion
- Portugal /ɐjʃpɨdiˈdoɾ/
- Brasil /eʃpedʒiˈdoɾ/ , /espedʒiˈdoɾ/
Nom comun
Declinason | |
---|---|
Singular | Plural |
expedidor | expeditdores |
espedidor masculin, (femenin: expedidora)