Occitan

Etimologia

(nom 1) Del latin fŭnda.
(nom 2) Del latin frons, frondis.

Prononciacion

lengadocian /ˈfɾundo̞/
provençau /ˈfʀũⁿdə/
Lengadocian : escotar « fronda »

Sillabas

fron|da

 Nom comun 1

fronda (lengadocian), (provençau); femenin

 
Una fronda.
  1. Pichona arma de get, constituida d’un margue en forme de Y que als tèrmes son ligats un elastic ; un projectil, coma una pèira, es plaçat al centre e es trach amb la tension tibada sus l’elastic.
  2. (per extension) Revòlta, critica

Variantas dialectalas

Traduccions

Arma de get


revòlta, critica


 Nom comun 2

fronda (lengadocian), (provençau); femenin

 
Una fronda se desplegant
  1. (botanica) Fuèlha del feuse, especialament una fuèlha compausada de fòrça foliòlas.


 Forma de vèrb

fronda

  1. tresena persona del singular del present de l'indicatiu de fondar
  2. segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de fondar

Catalan

Etimologia

Del latin frons, frondis.

Prononciacion

oriental /ˈfrondə/, occidental /ˈfronda/

Sillabas

fron|da

 Nom comun

fronda femenin

  1. (botanica) fronda (oc)

Espanhòl

Etimologia

Del latin frons, frondis.

Prononciacion

/ˈfɾon̪d̪a/

Sillabas

fron|da

 Nom comun

fronda femenin

  1. (botanica) fronda (oc)

Italian

Etimologia

(nom 1) Del latin fŭnda.
(nom 2) Del latin frons, frondis.

Prononciacion

/ˈfɾunda/

Sillabas

fron|da

 Nom comun 1

fronda femenin

  1. fronda (ca)

 Nom comun 2

fronda femenin

  1. (botanica) fronda (ca)