Occitan

Etimologia

Del latin fugitivus « que fugir ».

Prononciacion

/fyd͡ʒi'tiw/, /fyʒi'tiw/ França (Bearn) - Lengadocian : escotar « fugitiu »

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin fugitiu fugitius
[fyd͡ʒi'tiw] [fyd͡ʒi'tiws]
Femenin fugitiva fugitivas
[fyd͡ʒi'tiβo̞] [fyd͡ʒi'tiβo̞s]

fugitiu (lengadocian), (provençau)

  1. Que fugís o que s'escapèt.
    • Un esclau fugitiu.
  2. (figurat) çò que passa o se defugís gaireben lèu; fugaç.
    • L’onda fugitiva.
  3. (figurat) Fugidís, que subsistís pas, qu'es passadís, que dura pas gaire.

Variantas dialectalas

Derivats

Parents

Sinonims

Antonims

Traduccions

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
fugitiu fugitius
[fyd͡ʒi'tiw] [fyd͡ʒi'tiws]

fugitiu masculin, (equivalent femenin: fugitiva)

  1. Persona que fugís

Traduccions

Catalan

Etimologia

Del latin fugitivus « que fugir ».

Prononciacion

Oriental /fuʒiˈtiw/
Occidental: nord-occidental /fuʒiˈtiw/, valencian /fud͡ʒiˈtiw//

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin fugitiu fugitius
Femenin fugitiva fugitives

fugitiu

  1. fugitiu (oc)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
fugitiu fugitius

fugitiu masculin, (equivalent femenin: fugitiva)

  1. fugitiu (oc)