Occitan

Etimologia

Del latin intermittens « interrompent ».

Prononciacion

lengadocian, gascon /inteɾmiˈten/
procençau /ĩⁿteʀmiˈtẽⁿ/

Sillabas

in|ter|mi|tent

 Adjectiu

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular Plural
Masculin intermitent intermitents
[inteɾmiˈten] [inteɾmiˈtens]
Femenin intermitenta intermitentas
[inteɾmiˈteno̞] [inteɾmiˈteno̞s]

intermitent

  1. Qu'es discontinú e torna per intervals.
  2. Qualifica una font que raja de còp en còp.
  3. (medecina) Qualifica un pols que los baticòrs s'arrèstan per d'intervals inegals.
  4. (medecina) Qualifica una fèbre que cessa e torna per d'intervals reglats.
  5. (medecina) Qualifica l'òrdre seguent los quals los simptòmas d’una malautiá se mòstran e s'amagan alternativament.

Derivats

Parents

Traduccions


Catalan

Etimologia

Del latin intermittens « interrompent ».

Prononciacion

Oriental: central /intərmiˈten/, balear /intəɾmiˈtent/, /intərmiˈten/
Occidental: nord-occidental /intermiˈten/, valencian /inteɾmiˈtent/, /inteɾmiˈten/

Sillabas

in|ter|mi|tent

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin intermitent intermitents
Femenin intermitenta intermitentes

intermitent

  1. intermitent (oc)

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
intermitent intermitents

intermitent masculin

  1. Lum intermitent de la veitura