Occitan

Etimologia

De magnetic.

Prononciacion

/magneˈtizme/, /manneˈtizme/

Sillabas

mag|ne|tis|me

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
magnetisme magnetismes
[magneˈtizme] [magneˈtizmes]

magnetisme masculin

  1. Partida de la fisica que descriu e estudia las proprietats dels asimants e dels camps magnetics.
  2. Doctrina que los partisans creson que se produch sul còrs animals, mejans de tocaments o de passas, d'efèctes capables de garir de malautiás.
    1. Accion que, segon lo mesmerisme, una persona exercís sus una altra, dins de condicions determinadas, e que produch de fenòmens de suggestion ipnotica.
  3. (figurat) Atraccion irresistibla.

Parents

Traduccions

Catalan

Etimologia

De magnètic.

Prononciacion

Espanha (Barcelona) : escotar « magnetisme »

Prononciacion

Oriental /məŋnəˈtizmə/
Occidental: nord-occidental /maŋneˈtizme/, valencian /maɡneˈtizme/

Sillabas

mag|ne|tis|me

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
magnetisme magnetismes

magnetisme masculin

  1. magnetisme (oc)