Occitan

Etimologia

Del latin mathematicus, eissit del grèc ancian μαθηματικός, mathematikos (« al subjècte de las sciéncias matematicas »).

Prononciacion

/matemaˈtik/

Sillabas

ma | te | ma | tic (4)

 Adjectiu

Declinason
Singular Plural
Masculin mecanic matematics
[matema'tik] [matema'tiks]
Femenin matematica matematicas
[matemaˈtiko̞] [matemaˈtiko̞s]

matematic

  1. Qu'es relatiu a las matematicas, a la sciéncia dels nombres, de las figuras e dels movements.
  2. Que resulta de las quita qualitats del rasonament matematic, deductiu, rigorós, exacte, etc.
    • Amb una precision matematica.
  3. (familiar) Absoludament segur, inevitable
  4. Qu'es apte a l’estudi o a la practica de las matematicas.
    • Un esperit matematic.
  5. Purament abstrach.

Derivats

Traduccions