Occitan

Etimologia

Dimunitiu plata.

Prononciacion

/plaˈtino̞/ França (Bearn) : escotar « platina »

Sillabas

pla|ti|na

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
platina platinas
[plaˈtino̞] [plaˈtino̞s]

platina femenin

  1. Pichona plata utilizada dins diferents aparelhs o instruments.
    • La platina d’un fusilh, d’un pistolet.
    • La platina d’una sarralha.
    • La platina d’un relòtge.
  2. Plataforma d'unes diferents aparelhs o instruments.
    • La platina del microscòpi.
    • La platina de l'electrofòn.
  3. (industria) Pèça tapadoira per empachar l'escorriment d'un fluid.
  4. Placa de cheminièra.
  5. Lesca de lard
  6. Facilitat per parlar sens relambi, de lenga lèsta.
    • Amb el tot se sap, que n’a una platina !

Derivats

Traduccions

plata pichona

 Forma de vèrb

platina

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de platinar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de platinar

Francés

Prononciacion

/platina/

 Forma de vèrb

platina

  1. Tresena persona del singular del passat simple de platiner

Espanhòl

Etimologia

(nom 1) De plata.
(nom 2) Del francés platine

Prononciacion

/plaˈtina/

Sillabas

pla|ti|na

 Nom comun 1

Declinason
Singular Plural
platina platinas
[plaˈtino̞] [plaˈtino̞s]

platina femenin

  1. platin (oc), varianta de platino

 Nom comun 2

Declinason
Singular Plural
platina platinas
[plaˈtino̞] [plaˈtino̞s]

platina femenin

  1. Placa de veire o de metal

Portugués

Etimologia

De l’espanhòl platina « petit argent », que lo platin èra considerat cama una impuretat de l’argent quora los espanhòls de Colómbia lo discobrissán.

Prononciacion

escotar « platina »

Prononciacion

Portugal /plɐˈrinɐ/; Brasil /plaˈtʃĩnɐ/, /plaˈtʃinə/

Sillabas

pla|ti|na

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
platina platinas

platina femenin

  1. platin (oc)

 Forma de vèrb

platina

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de platinar
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de platinar