Occitan

Etimologia

Del latin praefectus, de praeficere.

Prononciacion

lengadocian /pɾeˈfɛtte/
gascon /pɾeˈfɛkte/
escotar « prefècte »
provençau /pʀeˈfekt/

Sillabas

pre|fèc|te

 Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular Plural
prefècte prefèctes
[pɾeˈfɛtte] [pɾeˈfɛttes]

prefècte masculin

  1. (Antiquitat) Naut magistrat roman en carga de l’administracion de la vila.
    1. (en particular) Comandador de la garda pretoriana.
  2. (França) Foncionari que representa lo poder executiu central al cap d’una prefectura, en carga de l’administracion generala d’un departament o d’una region. (femenin: prefècta)
  3. (religiós) Prèire en caraga de la disciplina dins unes collègis religioses.

Locucions

Traduccions