prefècte

Occitan

Etimologia

Del latin praefectus, de praeficere.

Prononciacion

lengadocian /pɾeˈfɛtte/, /pɾeˈfɛtte/

gascon /pɾeˈfɛkte/, /pɾeˈfɛkte/

escotar « prefècte »

provençau /pʀeˈfekt/, /pʀeˈfekt/

Sillabas

pre|fèc|te

Nom comun

Declinason
Dialècte : lengadocian
Singular	Plural
prefècte	prefèctes
[pɾeˈfɛtte]	[pɾeˈfɛttes]

prefècte masculin

1. (Antiquitat) Naut magistrat roman en carga de l’administracion de la vila.
   1. (en particular) Comandador de la garda pretoriana.
2. (França) Foncionari que representa lo poder executiu central al cap d’una prefectura, en carga de l’administracion generala d’un departament o d’una region. (femenin: prefècta)
3. (religiós) Prèire en caraga de la disciplina dins unes collègis religioses.

Locucions

• prefècte de departament
• prefècte de polícia
• prefècte de region
• prefècte dels estudis
• prefècte maritim

Traduccions

alemand: Amtmann (de), Präfekt (de) anglés: prefect (en) basc: catalan: prefecte (ca)

espanhòl: prefecto (es) francés: préfet (fr) italian: prefetto (it) portugués: prefeito (pt)