Occitan

Etimologia

Del latin profanus (significant « davant lo temple », « fòra del temple ») de profanare.

Prononciacion

/pɾuˈfano̞/, (provençau) /pʀuˈfãⁿo̞/ França (Bearn) : escotar « profana »

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
profana profanas
[pɾuˈfano̞] [pɾuˈfano̞s]

profana femenin

  1. Persona que manca de respècte per las causas de la religion.
  2. (Antiquitat) Aquela qu’èra pas iniciada a de mistèris.
  3. (figurat) Aquela qu’es pas iniciada a una sciéncia, a las letras, a las arts.

Traduccions

 Forma d'adjectiu

profana

  1. Femenin singular de profan.

 Forma de vèrb

profana

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de profanar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de profanar.

Catalan

Etimologia

Del latin profanus (significant « davant lo temple », « fòra del temple ») de profanare.

Prononciacion

Balearic /pɾoˈfanə/ Central /pɾufa.nə/ Valencian /pɾoˈfa.na/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
profana profanes

profana femenin

  1. profana

 Forma d'adjectiu

profana

  1. Femenin singular de profá.

 Forma de vèrb

profana

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de profanar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de profanar.

Espanhòl

Etimologia

Del latin profanus (significant « davant lo temple », « fòra del temple ») de profanare.

Prononciacion

/pɾoˈfana/

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
profana profanas

profana femenin

  1. profana

 Forma d'adjectiu

profana

  1. Femenin singular de profano.

 Forma de vèrb

profana

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de profanar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de profanar.

Francés

Prononciacion

/pʁɔfana/

 Forma de vèrb

profana

  1. Tresena persona del singular del passat simple de profaner.

Italian

Etimologia

Del latin profanus (significant « davant lo temple », « fòra del temple ») de profanare.

Prononciacion

[?]

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
profana profane

profana femenin

  1. profana

 Forma d'adjectiu

profana

  1. Femenin singular de profano.

 Forma de vèrb

profana

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de profanar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de profanar.

Portugués

Etimologia

Del latin profanus (significant « davant lo temple », « fòra del temple ») de profanare.

Prononciacion

[?]

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
profana profanas

profana femenin

  1. profana

 Forma d'adjectiu

profana

  1. Femenin singular de profano.

 Forma de vèrb

profana

  1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de profanar.
  2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de profanar.