profana

Occitan

Etimologia

Del latin profanus (significant « davant lo temple », « fòra del temple ») de profanare.

Prononciacion

/pɾuˈfano̞/, /pɾuˈfano̞/, (provençau) /pʀuˈfãⁿo̞/, /pʀuˈfãⁿo̞/ França (Bearn) : escotar « profana »

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
profana	profanas
[pɾuˈfano̞]	[pɾuˈfano̞s]

profana femenin

1. Persona que manca de respècte per las causas de la religion.
2. (Antiquitat) Aquela qu’èra pas iniciada a de mistèris.
3. (figurat) Aquela qu’es pas iniciada a una sciéncia, a las letras, a las arts.

Traduccions

alemand: Laie (de) anglés: layperson (en) basc: profanoa (eu) catalan: profana (ca) espanhòl: profana (es)

francés: profane (fr) friolan: italian: profano (it) piemontés: portugués: profana (pt)

Forma d'adjectiu

profana

1. Femenin singular de profan.

Forma de vèrb

profana

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de profanar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de profanar.

Catalan

Etimologia

Del latin profanus (significant « davant lo temple », « fòra del temple ») de profanare.

Prononciacion

Balearic /pɾoˈfanə/, /pɾoˈfanə/ Central /pɾufa.nə/, /pɾufa.nə/ Valencian /pɾoˈfa.na/, /pɾoˈfa.na/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
profana	profanes

profana femenin

1. profana

Forma d'adjectiu

profana

1. Femenin singular de profá.

Forma de vèrb

profana

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de profanar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de profanar.

Espanhòl

Etimologia

Del latin profanus (significant « davant lo temple », « fòra del temple ») de profanare.

Prononciacion

/pɾoˈfana/, /pɾoˈfana/

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
profana	profanas

profana femenin

1. profana

Forma d'adjectiu

profana

1. Femenin singular de profano.

Forma de vèrb

profana

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de profanar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de profanar.

Francés

Prononciacion

/pʁɔfana/, /pʁɔfana/

Forma de vèrb

profana

1. Tresena persona del singular del passat simple de profaner.

Italian

Etimologia

Del latin profanus (significant « davant lo temple », « fòra del temple ») de profanare.

Prononciacion

[?]

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
profana	profane

profana femenin

1. profana

Forma d'adjectiu

profana

1. Femenin singular de profano.

Forma de vèrb

profana

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de profanar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de profanar.

Portugués

Etimologia

Del latin profanus (significant « davant lo temple », « fòra del temple ») de profanare.

Prononciacion

[?]

Nom comun

Declinason
Singular	Plural
profana	profanas

profana femenin

1. profana

Forma d'adjectiu

profana

1. Femenin singular de profano.

Forma de vèrb

profana

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de profanar.
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de profanar.