Occitan

Etimologia

Del latin recolligere « amassar, reculhir, acampar »

Prononciacion

lengadocian /rekyˈʎi/, provençau /ʀekyˈji/

França (Bearn) : escotar « reculhir »

Sillabas

re|cu|lhir

 Vèrb

reculhir

  1. Amassar los fruchs d’una tèrra, ne far la culhida.
    1. (figurat) Recoltar, prene de profièch de quicòm.
      • Reculhir lo fruch de son trabalh.
  2. (drech) Recebre per via d’eretatge.
  3. Amassar, recampar de causas escampilhadas.
    • Reculhir las rèstas d’un naufragi.
  4. Acaptar ; collectar ; recebre.
    • Reculhir un liquid que raja dins una barrica.
    • Reculhir los vòtes, los sufratges.
  5. Compilar diferentas causas de meteissa natura escampilhadas dins l'òbre d'un o mai autors.
  6. Aculhir, recaptar amb onestat e caritat en çò seu los necessitoses.

se reculhir

  1. Se concentrar, meditar.

Variantas dialectalas

Derivats

Traduccions