reculhir
Occitan
Etimologia
- Del latin recolligere « amassar, reculhir, acampar »
Prononciacion
lengadocian /rekyˈʎi/ , provençau /ʀekyˈji/
- França (Bearn) : escotar « reculhir »
Sillabas
re|cu|lhir
Vèrb
reculhir
- Amassar los fruchs d’una tèrra, ne far la culhida.
- (drech) Recebre per via d’eretatge.
- Amassar, recampar de causas escampilhadas.
- Reculhir las rèstas d’un naufragi.
- Acaptar ; collectar ; recebre.
- Reculhir un liquid que raja dins una barrica.
- Reculhir los vòtes, los sufratges.
- Compilar diferentas causas de meteissa natura escampilhadas dins l'òbre d'un o mai autors.
- Aculhir, recaptar amb onestat e caritat en çò seu los necessitoses.
se reculhir
- Se concentrar, meditar.
Variantas dialectalas
- recuélher (gascon)
Derivats
Traduccions
|