ronda

Occitan

Etimologia

De rond.

Prononciacion

lengadocian, gascon /ˈɾundo̞/, /ˈɾundo̞/

provençau /ˈʀũⁿdə/, /ˈʀũⁿdə/

Nom comun

ronda femenin

Declinason
Dialècte : lengadocian, gascon
Singular	Plural
ronda	rondas
[ˈɾundo̞]	[ˈɾundo̞s]

Far una ronda

1. (polícia e armada) Torn de garda, marcha d'un escabòt de polícia o d'armada seguent un circuit per assegurar la susvelhança e la seguretat
2. (polícia e armada, per extension) Lo quita escabòt que fa la garda.
3. (musica e dança) Dança en rond que los dançaires se tenon par la man e s'acompanhan de cançons.
4. (musica) La quita cançon qu'aconpanha la dança
5. (musica) Simbòl de solfègi, de forma circulara, indicant una nòta de 4 temps. Una ronda val doas blancas o quatre negras.
6. (estampariá) Caractèr d'estampariá que las letras pòrtan de cambas còrbas, de panças e de boclas arredondidas.

Sinonims

musica e dança

• bràndol
• rondèl / rondèu

polícia e armada

• patrolha
• susvelhança

Derivats

• rondejar

Locucions derivadas

• camin de ronda
• far la ronda
• ronda de nuèch

Traduccions

ronda per suscelhar
alemand: Runde (de) anglés: patrol (en), watch (en) basc: erronda (eu) catalan: ronda (ca)	espanhòl: ronda (es) francés: ronde (fr) italian: ronda (it) portugués: ronda (pt)

ronda per dançar
alemand: Runde (de) anglés: round (en) basc: catalan: ronda (ca)	espanhòl: ronda (es) francés: ronde (fr) italian: ronda (it) portugués: ronda (pt)

Forma d'adjectiu

ronda

1. femenin singular de rond

Catalan

Etimologia

(nom 1) De francés rond.

(nom 2) De espanhòl rond.

Prononciacion

oriental /ˈrondə/, /ˈrondə/, occidental /ˈronda/, /ˈronda/

Nom comun 1

ronda femenin

Declinason
Singular	Plural
ronda	rondes

1. (musica e dança) ronda ^(oc)

Nom comun 2

ronda femenin

1. (militar e armada) ronda ^(oc)
2. (per extension) Camin de ronda puèi baloard circular.
3. (musica) Serenada de tipe amorós.

Forma de vèrb

ronda

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de rondar
2. Segonda persona del singular de l'imparatiu afirmatiu de rondar

Espanhòl

Etimologia

Benlèu del francés rond.

Prononciacion

/ˈronda/, /ˈronda/

Colómbia (Bogotà) : escotar « ronda »

Nom comun

ronda femenin

Declinason
Singular	Plural
ronda	rondas

1. (musica e dança) ronda ^(oc)

Nom comun

ronda femenin

1. (militar e armada) ronda ^(oc)
2. (per extension) Camin de ronda puèi baloard circular.
3. (musica e dança) ronda ^(oc)
4. (convèrsa, negociacion) torn de s'exprimir
5. (jòcs) Torn de jogar
6. (convivéncia) Torn de convit per un del participants de la taulejada.

Forma de vèrb

ronda

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de rondar
2. Segonda persona del singular de l'imparatiu afirmatiu de rondar

Portugués

Etimologia

Benlèu del francés rond.

Prononciacion

Portugal /ˈʀõdɐ/, /ˈʀõdɐ/

Brasil /ˈɦõdɐ/, /ˈɦõdɐ/, /ˈxõdə/, /ˈxõdə/

Nom comun

ronda femenin

Declinason
Singular	Plural
ronda	rondas

1. (militar e armada) ronda ^(oc)
2. (per extension) examèn o inspecion minimosa per far bon òrde a quicòm.
3. (per extension) Diligéncia per descobrir quicòm
4. (musica e dança) ronda ^(oc).