serena

Occitan

Etimologia

(nom 1) (vèrbe) Del latin Siren, del grèc ancian Σειρήν

(nom 2) De ser.

(adjectiu) Del latin serenus « sec, sens nivòl ».

Prononciacion

/seˈɾeno̞/, /seˈɾeno̞/, provençau /seˈʀeno̞/, /seˈʀeno̞/ França (Bearn) : escotar « serena »

Nom comun 1

Declinason
Singular	Plural
serena	serenas
[seˈɾeno̞]	[seˈɾeno̞s]

serena femenin

1. (mitologia) Divinitat grecoromana de la mar, representada jos la forma d’una femna normala o d’una femna aucèl, que li es atribuit lo poder d'atraire, per la suavitat de son cant, los navigadors suls escuèlhs.
2. (fantastic) Èsser fabulós, mièg femna, mièg peisson.
3. (figurat) Femna que sedusís per sa gràcia, pel gaubi de son anar.
4. (figurat) (plural) Idèa, nocion atractiva mas enganaira.
5. Poderós aparelh sonòr destinat a lançar de luènh un senhal de manòbra o d’alarma.
6. (zoologia) Espècia d’alabrenas de la familha de las Sirenidae.

Traduccions

alemand: Sirene (de) anglés: siren (en) basc: sirena (eu) catalan: sirena (ca)

espanhòl: sirena (es) italian: sirena (it) francés: sirène (fr) portugués: sereia (pt), sirena (pt)

Variantas dialectalas

• sirena / sirèna

Nom comun 2

Declinason
Singular	Plural
serena	serenas
[seˈɾeno̞]	[seˈɾeno̞s]

serena femenin (lengadocian)

1. Aigatge, rosal, banhadura del ser;
2. Ventolin del ser.

Variantas

• seren

Forma d'adjectiu

serena

1. Femenin singular de seren

Forma de vèrb

serena

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de serenar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de serenar

Catalan

Prononciacion

Oriental: central /səˈɾɛnə/, /səˈɾɛnə/, balear /səˈɾənə/, /səˈɾənə/, /səˈɾɛnə/, /səˈɾɛnə/

Occidental: /seˈɾena/, /seˈɾena/

Forma d'adjectiu

serena

1. Femenin singular de serè

Espanhòl

Prononciacion

/seˈɾena/, /seˈɾena/

Forma d'adjectiu

serena

1. Femenin singular de sereno

Forma de vèrb

serena

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de serenar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de serenar

Portugués

Prononciacion

Portugais /sɨɾˈɛnɐ/, /sɨɾˈɛnɐ/, Brasil /seɾˈɛnɐ/, /seɾˈɛnɐ/

Nom comun

serena

1. Bateriá per far lo mainatge

Forma d'adjectiu

serena

1. Femenin singular de sereno

Forma de vèrb

serena

1. Tresena persona del singular del present de l'indicatiu de serenar
2. Segonda persona del singular de l'imperatiu afirmatiu de serenar