sideracion
Occitan
Etimologia
Del latin sideratio « posicion dels astres, malautiá atribuida de la dicha posicion »
Prononciacion
- lengadocian, gascon /siðeɾaˈsju/
- provençau /sideʀaˈsjũⁿ/
Sillabas
si|de|ra|cion
Nom comun
| Declinason | |
|---|---|
| Singular | Plural |
| sideracion | sideracions |
| [siðeɾaˈsju] | [siðeɾaˈsjus] |
sideracion femenin
- (Antiquitat) Ensemble de las malautiás dels arbres producha per la mala influéncia dels astres ; accion nefasta dels meteòrs sus la vegetacion.
- (astrologia) Influéncia subta atribuida a un astre, sus la vida o la santat d’una persona.
- (medecina) Estat d’avaliment subte, produch per de malautiás, que pareissián tocar los organs amb la promptitud del liuç o del fólzer
- (medecina) Disfoncionament contractil transitòri d'un muscle.
- (figurar) Prigonda estupor sentida après una violéncia subida, coma un viòl ; paralisia e dissociacion mentala e emocionala qu'empacha quina que siá compreneson, reflexion e accion, e causa d'un treble d'estrès pòst traumatic.
- (agricultura) Practica culturala qu'introdutz las leguminosas (lusèrna, treule, esparcet, etc) coma femason d'una tèrra.
Parents
Traduccions
| medecina | |
|---|---|
| |
| agricultura | |
|---|---|
| |