Occitan

Etimologia

Del latin sideratio « posicion dels astres, malautiá atribuida de la dicha posicion »

Prononciacion

lengadocian, gascon /siðeɾaˈsju/
provençau /sideʀaˈsjũⁿ/

Sillabas

si|de|ra|cion

 Nom comun

Declinason
Singular Plural
sideracion sideracions
[siðeɾaˈsju] [siðeɾaˈsjus]

sideracion femenin

  1. (Antiquitat) Ensemble de las malautiás dels arbres producha per la mala influéncia dels astres ; accion nefasta dels meteòrs sus la vegetacion.
  2. (astrologia) Influéncia subta atribuida a un astre, sus la vida o la santat d’una persona.
  3. (medecina) Estat d’avaliment subte, produch per de malautiás, que pareissián tocar los organs amb la promptitud del liuç o del fólzer
  4. (medecina) Disfoncionament contractil transitòri d'un muscle.
  5. (figurar) Prigonda estupor sentida après una violéncia subida, coma un viòl ; paralisia e dissociacion mentala e emocionala qu'empacha quina que siá compreneson, reflexion e accion, e causa d'un treble d'estrès pòst traumatic.
  6. (agricultura) Practica culturala qu'introdutz las leguminosas (lusèrna, treule, esparcet, etc) coma femason d'una tèrra.

Parents

Traduccions

medecina


agricultura